Ho dic ara, abans de que acabi aquesta temporada (es a dir, independentment del resultat final): em sento (i em sentiré) més orgullos que mai de portar al cor el mateix sentiment que aquest gran equip que representa arreu del mon al FC Barcelona.
Ho dic ara, que portem sis copes i tot el mon ens admira per la gran feina que hem fet. La gent que sap de futbol, sap que lo que hem aconseguit, nomes pot ocorrer com a resultat de l'aliniació de tots els astres haguts i per haver. I això es molt dificil de repetir.
Aquest equip de futbol, podrà guanyar o perdre, pero ens honora al reflectir-nos en ell. Aquest equip ha portat fins l'extrem, de la ma del gran Mestre Guardiola, els valors que configuren un projecte guanyador: esforç, humilitat i, com no, talent. Sense talent no hi han gols peró (la part de la ecuacio que no han entés els que van amb el talonari per davant) es que sense esforç i humilitat, tampoc.
I prou ja de ismes. L'unic isme que, tal com ens marca el gran Mestre Guardiola, te sentit es el Barcelonisme. Que n'aprenguin alguns (d'una i altre banda dels ismes).
Prou de fatalismes, victimismes i prou també de pors infundades: tots els ai ai ai's i demes vells cliches arrelats haurien de desapareixer per sempre.
I, com no, el catalitzador de tot aixó ha estat un Mestre, un Barceloniste de veritat que des de jove ha estimat/entés el Barcelonisme com pocs (aprenent de lo millor de cadascú).
Un alquimiste del blau i el grana que ha aplicat la dosi oportuna de seny i rauxa com mai ningú havia fet abans. Que Deu ens guardi al Mestre per molts i molts anys... i si us plau, que tot aixó que hem aconseguit serveixi d'exemple de cara a les futures generacions de blaugranes.La feina ben feta no te fronteres...
