Finalment, després d'una greu malaltia que ha durat pràcticament dos anys, el meu pare ens ha deixat.
Ens ha deixat el seu cos, perque la seva anima romandrà a prop de nosaltres dins de lo que uns anomenen Deu, uns altres La Veritable Naturalesa de la Ment i que jo prefereixo anomenar Consciència Universal. Be, al final tots parlem de lo mateix.
De vegades, no sabem ben bé lo que aquesta Consciència ens vol ensenyar amb experiències tan doloroses com aquesta. Veure la lenta agonia d'una persona tan propera et desconcerta. Se que en el fons, hem d'extreure una moralitat, perque l'esdevenir ens posa aquestes situacions a la nostra vida perque en poguem treure algun ensenyament que ens ajudi a avançar en el nostre camí. Ara estic confús però sí que entreveig algun ensenyament molt preciós. Espero que tot plegat, un cop passat un temps, ens hagi servit d'ajuda.
Papa, descansa en pau.
