Javier Santotomás Tiburcio 17/11/1940-28/6/2010

Finalment, després d'una greu malaltia que ha durat pràcticament dos anys, el meu pare ens ha deixat.

Ens ha deixat el seu cos, perque la seva anima romandrà a prop de nosaltres dins de lo que uns anomenen Deu, uns altres La Veritable Naturalesa de la Ment i que jo prefereixo anomenar Consciència Universal. Be, al final tots parlem de lo mateix.

De vegades, no sabem ben bé lo que aquesta Consciència ens vol ensenyar amb experiències tan doloroses com aquesta. Veure la lenta agonia d'una persona tan propera et desconcerta. Se que en el fons, hem d'extreure una moralitat, perque l'esdevenir ens posa aquestes situacions a la nostra vida perque en poguem treure algun ensenyament que ens ajudi a avançar en el nostre camí. Ara estic confús però sí que entreveig algun ensenyament molt preciós. Espero que tot plegat, un cop passat un temps, ens hagi servit d'ajuda. 

Papa, descansa en pau.

Despedida HP - 30 Abril 2010

Després de 7 anys, deixo Hewlett-Packard per dedicarme a desenvolupar un pla de negoci que tinc al cap. Ha estat un temps en el qual he aprés molt de les persones que he tingut més a prop. Elles m'han ajudat molt tant en l'ambit professional com en el personal. En el dinar de despedida que em van organitzar vaig quedar sorprés i emocionat: a la postal hi havien unes notes de despedida que, quan vaig tenir oportunitat de llegir més detingudament a casa, em van copçar.

Doncs sí, amics, us agreeixo profundament la vostra dedicació durant aquest temps que hem compartit i que sapigueu que, per lo que necessiteu, estic a la vostra disposició. Espero poder retornar-vos en el futur tot lo que m'heu donat durant aquest temps. Lo que hem viscut no es un adeu, es un fins aviat.

A continuació una petita dedicatoria per a cadascú de vosaltres:

• Alicia, sempre ajudant: En els moments més dificils deguts a la situació del meu pare, sempre m'has ofert una paraula o un gest que m'ha ajudat a sortir del meu ensimismament i m'has fet veure que tancar-se no es l'opcio correcta. Gràcies de tot cor.
• Xavi FD, el mestre tranquil: quan parles, t'escolto amb molta atenció. De la teva boca només surt sabiduria de tot tipus: m'encanta escoltar el gran coneixement que hi ha darrera les teves paraules. Has estat el meu Pep Guardiola a HP! i jo admiro molt a en Pep...
• Thomas, scottish man:  Somos un poco como almas gemelas por inquietudes y capacidad crítica, excepto por un tema que no se puede nombrar ;-) Tal como acaba Some Like It Hot: nadie es perfecto... :-))
• Victor, l'esperit de la muntaya: no hem tingut gaires oportunitats de compartir conversa, pero si que hem pogut comprovar que a tots dos ens agrada la muntanya: la pau que et dona la comtemplació en silenci des de l'alçada no te preu... Segur que quedem amb els nens per fer un trecking!
• Cristina Tena, tu sí que em coneixes: com es nota que hem compartit tants anys colze amb colze.. Només tu em pots escriure una nota i unes paraules tant maques en format HTML. Saps que porto l'HTML en el meu codi genétic!! Continua així per sempre, tal com ets: excelent professional i millor persona.
• Josep, el feeling de Lleida: sempre m'ha encantat petar la xerrada amb tu, reflexions lluïdes i perspicaç percepció de la realitat que ens envolta, sempre assaonades de bon feeling. Fantàstic!
• Jesús Barahona, hedonismo al cuadrado: poder de convicción y capacidad exuberante, siempre he pensado que serías el mejor sucesor de Speedy. Adelante con ello!
• Marc: la nova generació 3.0: veig que que la nova generació ve empenyant fort! aixó m'agrada, així la generació 2.0 ens hauriem de possar les piles per estar a l'alçada!
• Naroa, el futuro de HP: trabajo en la oscuridad pero brillante, te auguro una prospera y exitosa carrera en HP. Pero sobre todo, no pierdas nunca tu encantadora sonrisa y aun  menos esa risa contagiosa. Gracias por regalarnoslas: eso es lo más importante.
• Francesc, les conviccions vegetarianes: la conviccio en les ideies i la feina ben feta son les teves virtuts, pero el teu sentit de l'humor i el teu companyerisme son els que m'arriven al cor. 
• Selma, empenta catalana: sempre t'he intuït com la representació de la dona catalana, capaç de tirar cap endavant amb tot. Catalunya necessita mares i persones com tu, Selma. Bon vent i barca nova, genial!
• Jesus DLL, el crack caido del cielo: tu capacidad de liderazgo y la empatia que desprendes (mas bien diría, que derrochas) nos ha ayudadado sobremanera. Y todo ello con humildad!
• Miriam, engrescadora: amb gran capacitar per animar i sense por als reptes. Saltant de disciplina, has pres una decisió dificil pero encertada. Sens dubte.

 no van poder assistir-hi:

• Marti, l'home de Palamós: quan parles, es nota que al darrera hi ha coneixement de causa, i que bé que parles de les gambes de Palamós. La costa brava dona un caracter especial, es nota.
• Javi, multi-task man: quan miro la teva agenda de Outlook m'agafa una taquicardia. S'ha de tenir un bon processador i uns excellents algorismes de preemption per assolir tanta feina. No m'extranya que no poguesis assistir-hi al dinar!

i per les persones absents en aquest dinar, peró presents al meu cap:

• Cristina Estavillo: sense tu, jo no hagués tingut la sort d'estar tants anys a HP, t'agreeixo profundament la confiança que sempre has depositat en mi. Vas lluitar per tots nosaltres com una mare, amb un coratge i una fe fora de lo comú. Gràcies pel teu suport, pels teus ensenyaments i per la teva qualitat humana durant tants i tants anys. Una abraçada des de l'altre punta del Mare nostrum.

Cataluña - Espanya

 

Después de ver esta interesante película, me quedé con las ganas de escribir un post sobre el tema. Evidentemente, para que nadie me tache de partidista, el post irá en castellano (mi lengua materna) y no en catalán (lengua de adopción desde los 25 años y lo que es más importante: la que comparto com mi hijo). Como buen xarnego, es decir, como hijo de madre castellana y padre catalán, puedo hablar con conocimiento de causa y efecto sobre este tema tan peliagudo. Que quede claro desde un principio que no reniego de ninguna de las partes que me conforman, la castellana y la catalana: para mi, ambas suman; así tengo la grandísima suerte de, al hablar dos lenguas, tomar lo mejor de ambas culturas.

Hace ya algunos años leí un interesantísimo libro de un periodista gallego Suso del Toro titulado Españoles todos. Cuando me lo regalaron me dije, ostia, vaya titulito.. pero el amigo gallego que me lo regaló me dijo: tú leelo y ya me dirás, no hagas mucho caso del título...

Pues lo leí y encontre un montón de lúcidas reflexiones que me parecieron de gran valor. En resumen, el escritor hacía una perspicaz crítica sobre el encaje de aquellos que, desde la periferia, intentan sentirse catalanes, vascos o gallegos (no excluyendo el gentilicio español) dentro de la piel de toro. Pues el autor acababa reconociendo que ese encaje es prácticamente imposible. Y lo es, sobre todo, por una concepción de origen castellano muy unitaria y poco inclinada a la pluralidad, que conforma el nucleo de eso que se llama España. Aquí esta el quid de la cuestión: el pensamiento castellano (y Suso lo demuestra con relevantes datos aportados, tanto de carácter hístorico como actual) es poco propicio a aceptar aquello que es diferente y ajeno. Y eso en un estado formado por diferentes nacionalides históricas, complica mucho el encaje de las partes que conforman el todo. Después de leerlo, me di cuenta de que estaba muy de acuerdo con todo lo expuesto.

FC Barcelona - Més que un club

Ho dic ara, abans de que acabi aquesta temporada (es a dir, independentment del resultat final): em sento (i em sentiré) més orgullos que mai de portar al cor el mateix sentiment que aquest gran equip que representa arreu del mon al FC Barcelona.

Ho dic ara, que portem sis copes i tot el mon ens admira per la gran feina que hem fet. La gent que sap de futbol, sap que lo que hem aconseguit, nomes pot ocorrer com a resultat de l'aliniació de tots els astres haguts i per haver. I això es molt dificil de repetir.

Aquest equip de futbol, podrà guanyar o perdre, pero ens honora al reflectir-nos en ell. Aquest equip ha portat fins l'extrem, de la ma del gran Mestre Guardiola, els valors que configuren un projecte guanyador: esforç, humilitat i, com no, talent. Sense talent no hi han gols peró (la part de la ecuacio que no han entés els que van amb el talonari per davant) es que sense esforç i humilitat, tampoc.

I prou ja de ismes. L'unic isme que, tal com ens marca el gran Mestre Guardiola, te sentit es el Barcelonisme. Que n'aprenguin alguns (d'una i altre banda dels ismes). 

Prou de fatalismes, victimismes i prou també de pors infundades: tots els ai ai ai's i demes vells cliches arrelats haurien de desapareixer per sempre.

I, com no, el catalitzador de tot aixó ha estat un Mestre, un Barceloniste de veritat que des de jove ha estimat/entés el Barcelonisme com pocs (aprenent de lo millor de cadascú). 

Un alquimiste del blau i el grana que ha aplicat la dosi oportuna de seny i rauxa com mai ningú havia fet abans. Que Deu ens guardi al Mestre per molts i molts anys... i si us plau, que tot aixó que hem aconseguit serveixi d'exemple de cara a les futures generacions de blaugranes.La feina ben feta no te fronteres...